Hi ha molts esdeveniments en la història de la humanitat que són de gran importància per a la forma en què vivim avui. La invenció de Johannes Gutenberg de la impremta de tipus mòbil és una de les més importants. És possible que sense ella no hi hagués hagut renaixement, ni revolució industrial, ni revolució tecnològica, ni democràcia moderna i occidental. En altres paraules, cap món modern. Per això, val la pena conéixer qui va ser aquest orfebre i inventor que va revolucionar el món de les idees fent-les accessibles a gran escala.

Els primers anys
Nascut en el si d’una modesta família de comerciants de Magúncia, Alemanya, cap a 1395, el treball de Johannes Gutenberg com a inventor i impressor tindria un gran impacte en la comunicació i l’aprenentatge a tot el món. Va ser el tercer fill de Freile zoom Gensfleisch i la seva segona esposa, Else Wirick zoom Gutenberg, el nom del qual de soltera Johannva adoptar més tard. Hi ha poca història registrada d’aquesta vida primerenca, però els registres locals indiquen que va ser aprenent d’orfebre mentre vivia a Magúncia.

Experiments en impressió
Quan el 1428 va esclatar una revolta d’artesans a Magúncia contra la classe noble, la família de Johannes Gutenberg es va exiliar i es va instal·lar en el que avui és Estrasburg, França, on van començar els seus experiments amb la impremta. Ja familiaritzat amb la fabricació de llibres, Gutenberg va canviar els blocs de fusta d’on es tallaven les petites lletres per peces de metall, molt més fàcils de manipular per donar forma a cada tipus de lletra o caràcter. Fer tipus mòbils ja s’havia utilitzat a Àsia centenars d’anys abans, però la innovació de Gutenberg va ser el desenvolupament d’un sistema de fosa i aliatges metàl·lics que van facilitar la producció, l’ús de la tinta a base d’oli i la utilització d’una premsa de fusta similar al caragol i a les premses de vi de l’època. La seva invenció veritablement transcendental va ser la combinació d’aquests elements en un sistema pràctic.

Problemes financers
El 1448, Johannes Gutenberg va tornar a Magúncia i el 1450 ja tenia una impremta. Per poder començar la seva aventura va demanar un préstec de 800 florins al financer local Johann Fust per comprar eines i equips específics necessaris per al seu mètode únic de tipografia. Arribat el desembre de 1452, Gutenberg estava ja fortament endeutat i no podia pagar el préstec de Fust. Es va redactar un nou acord pel qual Fust es va convertir en soci en el negoci de Gutenberg. No obstant això, el 1455, Gutenberg seguia sense poder pagar el deute i Fust va presentar una demanda. Els registres de la cort són incomplets, però els investigadors creuen que mentre es desenvolupava el judici, Gutenberg va poder imprimir la seva obra mestra, la “Bíblia de les quaranta-dues línies”, ara coneguda com la Bíblia de Gutenberg.

Fust finalment va guanyar la demanda i es va fer càrrec de la major part del negoci d’impressió de Johannes Gutenberg, incloent la producció de les seves Bíblies. A més de la Bíblia, l’altre gran assoliment de Gutenberg va ser el Saltiri (el llibre dels Salms) que també va ser donat a Fustcom com a part de l’acord. El Saltiri està decorat amb centenars de lletres inicials de dos colors i delicades vores de pergamí utilitzant un enginyós mètode basat en la tinta múltiple en un sol bloc de metall. El Saltiri va ser el primer llibre que va mostrar el nom dels seus impressors, Fust i Schoffer, gendre i soci de Fust, però els historiadors creuen que cap dels dos podria haver desenvolupat un mètode tan sofisticat i que per tant Gutenberg va seguir treballant per a Fust i Schoffer cedint la seva tècnica en el negoci que un dia va tenir.

Últims anys de vida

El 1462, Magúncia va ser saquejada per l’arquebisbe Alfons II en una disputa pel control de la ciutat i les impremtes de Fust i Gutenberg van ser destruïdes. Molts dels tipógrafs de la ciutat van fugir a altres parts d’Alemanya i Europa, portant amb si les seves tècniques i tecnologia. Gutenberg va romandre a Magúncia, però una vegada més va caure en la pobresa. L’arquebisbe li va concedir el títol de Hofmann (cavaller de la cort) el 1465, que li proporcionava un salari i privilegis pels serveis prestats. Gutenberg va continuar amb les seves activitats d’impressió durant alguns anys més, però existeixen poques proves del que realment va publicar perquè no va posar el seu nom en cap de les seves impressions.

Els registres dels últims anys de Johannes Gutenberg són tan incomplets com els seus primers anys de vida. Encara vivint a Magúncia, es creu que es va quedar cec en els últims mesos de la seva vida. Va morir el 3 de febrer de 1468 i va ser enterrat a l’església del convent franciscà de la propera ciutat de Eltville, Alemanya.